A la vora de la mar
hi ha una donzella,
que brodava un mocador
que és per la reina.
Quan va ser a mig brodar
li faltà seda.
Veu venir un mariner,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
si portau seda.
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull,
que és millor seda.
-Pujau, pujau a la nau,
tirareu d'ella.
Quan va ser damunt la nau,
la nau pren vela.
Mariner es calà a cantar
cançons molt belles;
amb el cant del mariner
s'adormí ella.
Quan varen ser mar endins,
ella es desperta:
-Mariner, bon mariner,
tornau-me en terra,
que les ones de la mar
em donen pena.
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva;
Fa set anys que vaig pel mar
per vos, donzella.
-De tres germanes que som,
som la més bella;
una és casada amb un duc,
l'altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,
som marinera.
-No sou marinera, no,
que sereu reina;
que jo som el fill del rei,
rei d'Anglaterra.
Romancer tradicional
recollit per Isidor Macabich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada