Dimoni
El dimoni cucarell
Va néixer
en temps de magranes
Va dir que en tenia ganes
I ni donaren pel
clotell
El dimoni són ses puces
Un
animal tan menut
Se colguen amb ses fadrines
I jo que som gran
no puc
Sant Antoni feia sopes
A sa
vorera de mar
El dimoni he hi va anar
I les se va menjar totes
Sant Antoni
Sant Antoni repicava
Repicava a
poc a poc
Com més s’encenia es foc
Més llonganisses torrava
Sant Antoni de gener
Mai és
estat calorós
Un gendre heu de mester
Tan agosarat com vós
Sant Antoni de Viana
Dia desset
de gener
Qui beu primer o darrer
Sempre beu de bona gana
Amb el toc de la campana
Encenen
els foguerons
Els poblers canten cançons
A Sant Antoni de
Viana
Sant Antoni n’es vengut
Amb un
ase amb quatre cames
Amb un cove d’ensaïmades
I una botella
de suc
Sant Antoni de Viana
Vos que
veniu amb es fred
Enviau-me un jovenet
Que vengui de bona
Sant Antoni gloriós
Guardau-mos
aquesta bota
Si no en voleu cap gota
Ja beurem noltros per vos
Sant Antoni ja és demà
A totes
ses Antonines
Tant casades com fadrines
Es molts d’anys hem
de donar
Ximbomba
Ximbombeta que ets de bona
Jo
sempre t’alabaré
Però m’has de dur primer
Sa pasterada i
sa dona
Sa ximbomba se compon
D’un
caduf i d’una pell
I un bocinet de revell
Quan sona alegra
tothom
Jo amb sa meva ximbombeta
Puc
anar davant el rei
En què ho sigui fadrí vell
Tenc s’al·lota
joveneta
Espinagades
A sa Pobla són ses festes
Ma
mare deixau-m’hi anar
Espinagades coentes
Bons sonadors per
sonar
A sa Pobla heu de venir
Hi
trobareu gent valenta
Espinagada coenta
Mos fa beure molt de vi
Picat
Sant Antoni gloriós
Que curau
es mal de ventre
En es meu carrer n’hi ha
De dones que en
tenen sempre
Vols que et canti una cançó
Que
no l’has sentida mai
Posa es cul en es mirall
I veuràs si el
tens rodó
A sa vorera de mar
Cada dia surt
es sol
Mai havia sentit bramar
Tant d’ases dins un redol
Que et penses que jo callàs
Per
tu cara de fregall
No et rentes sa cara mai
I sempre dus moc en
es nas
Ton pare i ta mare són
dues
persones agudes
emperò si tu no mudes
ets es més bèstia del
món
A sa Pobla són devots
D’anar
molt a sa taverna
Perquè s’aigua de cisterna
Les fa congriar
granots
A dins la mar cacen fotges
Són
molt males de caçar
Tu ets tan bo per cantar
Com un porc per
fer rellotges
Cara de bruixa feresta
La bona
nit te vull dar
Si me tornes engegar
No tornaré altre vespre
Carabassa m’han donada
Carabassa
menjaré
Me’n fot de sa carabassa
D’es que l’hem dona
també
Es mel de sa teva cara
El me
menjaré bullit
Des fetge i des lleu un frit
I dels budells
espinagada
Fadrí que festejarà
Una filla
de madona
Ja tendrà una pell bona
Per folrar un albardà
Oficis – marjal
Sa Pobla no té igual
De cànyem,
fesols i bova
I qualque gavella bona
Que treuen de sa marjal
A sa branca des portal
Hi ha
dues pells penjades
Això deu ésser senyal
Que han fet moltes
panades
D’altres
Sa vostra cara llambritja
Com sa
flor d’un ametller
Que amb sa lluna de gener
Que de nit i dia
blanqueja
Abans de ploure fa gotes
No sé
si ho heu reparat
S’al·lota des meu costat
És sa més guapa
de totes
Tu me guanyes a cantar
Però jo
et guany a fer gloses
I aquestes dues coses
No les mos podem
tocar
Un fadrí l’ha de cercar
Elegant
i sandunguera
Amb sa llengua ben lleugera
Que se sàpiga
defensar
Dins Sa Pobla està exposat
el
museu de Sant Antoni
caparrots i el dimoni
que es poble n´està
alabat
Si trobau que no està bé
Aquesta
petita mostra
Mos m’anirem a ca nostra
Adéu i fins l’any
que ve
