Glosses

Espinagades
A sa Pobla són ses festes
Ma mare deixau-m’hi anar
Espinagades coentes
Bons sonadors per sonar

A sa Pobla heu de venir
Hi trobareu gent valenta
Espinagada coenta
Mos fa beure molt de vi

Picat
Sant Antoni gloriós
Que curau es mal de ventre
En es meu carrer n’hi ha
De dones que en tenen sempre


Vols que et canti una cançó
Que no l’has sentida mai
Posa es cul en es mirall
I veuràs si el tens rodó


A sa vorera de mar
Cada dia surt es sol
Mai havia sentit bramar
Tant d’ases dins un redol

Que et penses que jo callàs
Per tu cara de fregall
No et rentes sa cara mai
I sempre dus moc en es nas

Ton pare i ta mare són
dues persones agudes
emperò si tu no mudes
ets es més bèstia del món


A sa Pobla són devots
D’anar molt a sa taverna
Perquè s’aigua de cisterna
Les fa congriar granots


A dins la mar cacen fotges
Són molt males de caçar
Tu ets tan bo per cantar
Com un porc per fer rellotges

Cara de bruixa feresta
La bona nit te vull dar
Si me tornes engegar
No tornaré altre vespre

Carabassa m’han donada
Carabassa menjaré
Me’n fot de sa carabassa
D’es que l’hem dona també


Es mel de sa teva cara
El me menjaré bullit
Des fetge i des lleu un frit
I dels budells espinagada

Fadrí que festejarà
Una filla de madona
Ja tendrà una pell bona
Per folrar un albardà

Oficis – marjal
Sa Pobla no té igual
De cànyem, fesols i bova
I qualque gavella bona
Que treuen de sa marjal

A sa branca des portal
Hi ha dues pells penjades
Això deu ésser senyal
Que han fet moltes panades

D’altres
Sa vostra cara llambritja
Com sa flor d’un ametller
Que amb sa lluna de gener
Que de nit i dia blanqueja

Abans de ploure fa gotes
No sé si ho heu reparat
S’al·lota des meu costat
És sa més guapa de totes

Tu me guanyes a cantar
Però jo et guany a fer gloses
I aquestes dues coses
No les mos podem tocar

Un fadrí l’ha de cercar
Elegant i sandunguera
Amb sa llengua ben lleugera
Que se sàpiga defensar

Dins Sa Pobla està exposat
el museu de Sant Antoni
caparrots i el dimoni
que es poble n´està alabat

Si trobau que no està bé
Aquesta petita mostra
Mos m’anirem a ca nostra
Adéu i fins l’any que ve